La magacén de Bolo

A continuació vaig a parlar d’una altra curiositat lingüística fruit del contacte de llengües a la meua terra, una paraula d’un idioma que es va parlar allà fa segles i que ha sobreviscut al llarg del temps fins arribar a boca del meu avi, l’única persona a qui la vaig sentir sempre.

Entre altres moltes feines relacionades amb la ramaderia i l’agricultura, el meu avi va ser durant molts anys arrossegador de pins. Amb el seu parell de “machos” (encreuament entre ase i egua) va recórrer les serres de Gúdar, Javalambre i d’Espadà, així com la comarca dels Serrans, arrossegant els troncs dels pins des de l’interior dels boscos fins als camins o les pistes forestals on es carregaven als camions. Sempre vaig escoltar com deia que en Mora guardaven la fusta en un lloc anomenat “La magacén de Bolo”. També anomenava a un altre lloc “La magacén del trigo”. Sempre vaig comprendre que es tractava de dos magatzems però, mai vaig caure en la singularitat de la paraula “magacén”. Entenia el seu significat, sabia que era sinònima de la paraula castellana “almacén”, i que potser el meu avi la pronunciava malament perquè s’havia deformat al llarg dels anys arribant-li a ell d’eixa manera. Potser per això mai vaig escoltar-lo dir “almacén”, ell deia magacén, a més sempre en femení, “la magacén”.

Parell de "machos"

Un dia, viatjant en tren des de València fins a Castelló per tal d'anar a les festes de la Magdalena, més o menys a l'altura d'Albuixech, vaig vore un gran edifici on posava en lletres de gran tamany la paraula "magatzem". De sobte es va encendre una llumeneta al meu cap i vaig pensar de seguida en la paraula que deia el meu avi. Fins a aquest moment no havia reparat en la similitud entre "magacén" i la paraula valenciana "magatzem".

Durant temps després vaig pensar que es tractava d’una paraula arribada per influència del valencià i que, amb el pas del temps, es va anar deformant. Això va canviar el dia que vaig decidir buscar la paraula en un diccionari d’aragonès. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig comprovar que, efectivament, magatzem en aragonès es diu “magacén”. És fascinant descobrir com es continuen utilitzant paraules d’un idioma que fa segles va ser substituït per un altre en aquestes terres, lèxic d’una llengua que actualment parlen menys de deu mil persones a les valls dels Pirineus, a molts quilòmetres de les serres que va recòrrer el meu avi.

Encara que aquesta paraula només l'he escoltada en boca d’una persona, estic segur que queda gent major que la utilitza, tant a la meua terra com a les comarques valencianes properes. Aquest lèxic, que ha romàs viu miraculosament durant tant de temps, es troba actualment en greu perill d’extinció. A la meua família la paraula “magacén” es va deixar d’utilitzar el dia que va morir el meu avi. Em considere molt afortunat d’haver-hi arribat a temps de conèixer aquesta riquesa lingüística encara viva.