No cal que vengas...

A la darrera entrada del bloc vaig parlar de les semblances existents entre el dialecte del castellà parlat a la meua terra i el valencià, fruit del contacte de llengües existent al llarg dels segles. A banda de la quantitat de vocabulari similar, una de les semblances més cridaneres per a mi és l’ús que fem del verb “caldre” (en valencià) o “caler” (en aragonès). Nosaltres utilitzem aquest verb sempre en negatiu, per tal d’expressar la no necessitat o la inutilitat de fer alguna cosa, per exemple, quan diem “No cal que vengas” estem transmitint al nostre interlocutor la idea que no fa falta que vinga, que no és necessari. Mai usem aquest verb en afirmatiu, per tant, sempre que l’utilitzem va precedit d’un “no”, mai diem “Cal que vayas a comprar”, en tot cas diríem “Has de ir a comprar”, però, si és probable que diguem “No cal que vayas a comprar”.

Per sort, a l’Aragó encara tenim televisió autonòmica, a més amb un bon grapat de programes de caràcter cultural, cosa que està contribuint a vertebrar el nostre territori (tan extens i despoblat) i a difondre i donar valor a la nostra pròpia cultura, tan desestimada al llarg dels segles per nosaltres mateixos. Existeix un programa (¡Bien dicho!) dedicat a la llengua, en el qual es posa de manifest la riquesa de les parles de les diferents parts del territori. Al capítol que us lligue a continuació, al minut 4:10, es fa referència a les expressions “no cal” i “no cale”, les quals signifiquen el mateix. Cal dir que el mapa que mostren no és del tot correcte, ja que aquestes expressions s’utilitzen en molts més llocs a banda de les zones marcades.

¡Bien dicho! - El Tiempo 16/02/2012