Existeixen tres comunitats autònomes que comparteixen la característica de posseir dins del seu territori zones on la llengua històrica i tradicional és el castellà i zones on ho és una altra. Aquestes comunitats són la Comunitat Valenciana, Navarra i Aragó. Analitzarem a continuació el tractament que fan les seues legislacions autonòmiques d’aquestes peculiaritats lingüístiques.
COMUNITAT VALENCIANA
(valencià – castellà)
A la Comunitat
Valenciana existeixen dos zones diferenciades lingüísticament, una on la
llengua pròpia i tradicional és el valencià i altra on ho és el castellà.
L’Estatut d’Autonomia d’aquesta comunitat delimita dues zones de predomini
lingüístic segons el criteri anterior. Les dues llengües són oficials a tot el
territori, encara que existeixen diferències, per exemple, en quant als models
d’ensenyament del valencià a les escoles.
 |
| Predominis lingüístics. Verd clar: castellà; verd oscur: valencià. |
NAVARRA
(castellà - èuscar)
A Navarra el castellà es la llengua oficial a tot el territori, mentre que l’èuscar ho és a soles a les zones bascòfones. Mentre que a la Comunitat Valenciana es fa servir el concepte de predomini lingüístic, tant a Navarra com a Aragó s’utilitza el de zonificació lingüística. A la comunitat foral s’estableixen tres zones diferents: la zona bascòfona, la zona mixta i la zona no bascòfona.
 |
| Distribució dels municipis navarresos segons la zonificació lingüística. |
|
|
Zona bascòfona
|
Zona mixta
|
Zona no bascòfona
|
|
Llengua oficial
|
Èuscar/castellà
|
Castellà
|
Castellà
|
|
Criteris
|
Zona on l’èuscar ha sigut
i és la llengua tradicional i històrica d’expressió dels seus parlants
|
Zona on actualment
l’èuscar no és la llengua predominant però ho va ser recentment, on a més
existeix una minoria rellevant de parlants d’èuscar
|
Zona on l’èuscar mai va
ser la llengua tradicional o ho va ser fa molts segles
|
|
Població
|
9%
|
55%
|
36%
|
ARAGÓ
(castellà - aragonès - català)
A la comunitat aragonesa no són dos les llengües que hi conviuen sinó tres, encara que només el castellà és oficial. La Ley de Lenguas de 2009 fou la primera norma de rang legal que va abordar el reconeixement de la realitat plurilingüe de la comunitat. Encara que no va considerar oficials l’aragonès i el català, si va reconèixer el seu caràcter de llengües pròpies e històriques d’Aragó. Va establir quatre zones lingüístiques diferents:
- Zona d’utilització històrica predominant de l’aragonès, al nord de la província d’Osca.
- Zona d’utilització històrica predominant del català, al est de les provícies d’Osca, Saragossa i Terol. (Franja d’Aragó).
- Zona d’utilització mixta de l’aragonès i el català, al nord-est de la província d’Osca.
- Zona d’utilització exclusiva del castellà, que abasta la resta del territori aragonès.
La llei va
reconèixer, per a les tres primeres zones, una sèrie de drets en quant a l’ús
de les seues llengües, com ara l’ensenyament i recolzament de la seua presència
als mitjans de comunicació, possibilitat de relacionar-se en elles amb
l’administració municipal i facultat d’utilitzar-les per a dirigir-se a les
institucions aragoneses.
Amb el canvi de govern es va promulgar la Ley de Lenguas de 2013, la cual va derogar la llei de 2009. La nova manté la pràctica totalitat dels drets lingüístics reconeguts per l’anterior. Encara que reconeix l’existència de dos llengües pròpies i històriques d’Aragó a banda del castellà, substitueix la seua denominació, passant d’aragonès i català a lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (lapapyp) i lengua aragonesa propia del área oriental (lapao).Aquesta mesura no va estar exenta de polèmica.
La llei de 2013 suprimeix la zonificació lingüística en quatre zones que establia la llei de 2009 i la substitueix per una nova regulació, la qual es limita a reconèixer l’existència de dos zones lingüístiques enclavades dins del territori de la comunitat autònoma. Aquestes són les següents:
- Zona d’utilització històrica predominant de la “lengua aragonesa propia de las àreas pirenaica y prepirenaica” amb les seues modalitats lingüístiques.
- Zona d’utilització històrica predominant de la “lengua aragonesa propia del àrea oriental” amb les seues modalitats lingüístiques.
Per fixar
aquestes zonificacions, tant les de la llei de 2009 com les de la de 2013,
s’utilitza allò que va establir el Anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001.
 |
| Predomini lingüístic segons el Anteproyecto de Ley de Lenguas de Aragón de 2001 |
